Anunci
  • Ús de cookies en aquest web

    Aquest web fa servir cookies per gestionar la navegació i altres funcions. En navegar aquest web, esteu d'acord en que emmagatzemem aquest tipus de cookies al teu dispositiu.

    Veure política de cookies

1er Premi d’Art Contemporani

"Gent ajudant a gent." Guillem Latorre

Guillem Latorre amb el seu llibre Invasió subtil. Fotografía: Alba MarinéData de naixement: el 17 d'octubre de 1985.
Lloc de naixement: Reus.
Professió: Periodista.
M'agrada... fer el vermut.
Detesto... el periodista distret.
Un desig... que es compleixin tots els que demanem.

"Coneixes la Fundació Privada Reddis?" No la coneixia. Tampoc puc dir que no n'havia sentit mai a parlar. La tenia localitzada en algun lloc imprecís, a la cantonada de l'ull de la ciutat. En tot cas un coneixement insuficient per afrontar l'encàrrec que em feia Canal Reus Televisió: nou càpsules audiovisuals per mostrar la feina de la Fundació Privada Reddis en els seus tres àmbits d'actuació: l'educació, la cultura i l'ajuda social.

Les càpsules havien de mostrar la feina des d'un punt de vista humà, carregades de valors. He de dir que si això no hagués estat una instrucció el resultat no s'hagués vist afectat. Darrere la càmera, amb ella com a escut indiscret, vam visitar el Centre d'Ajuda al Pres i al Necessitat. La Paquita Sans ens explicava com mai, ningú, els havia ajudat fins que va arribar la Fundació. Ho explicava davant de càmera, amb la incomoditat de l'al·lèrgic als focus i amb una il·lusió que no es podia fingir. Hi ha alguna cosa trencada darrere de la solidaritat rutinaria. D'aquesta càpsula recordo una imatge que durant el muntatge va generar debat: una dona, al veure que filmaven la zona on treballava, despenjava la seva bossa d'un crucifix, clavat a la paret, que feia servir de penjador. Una imatge, en tot cas evocadora.

Vam visitar una activitat de Còdol Educació, una visita escolar al Campanar on vam quedar sorpresos contemplant que als nens encara els fa il·lusió aprendre i imaginen fantasmes a l'escala de cargol. A Ràdio Reus vam veure la feina silenciosa de recuperar un arxiu sonor. Nou càpsules, nou projectes de la Fundació Privada Reddis, nou entrevistes i una mateixa forma d'expressar l'agraïment.

Uns anys més tard he tingut la sort de formar part d'aquesta llista. Vaig treure del calaix una idea gestada a la universitat i la vaig invertir a baix risc. Es tractava d'explicar la petjada a Reus de quatre personatges: l'arquitecte Domènech i Montaner, el pintor Joaquim Mir, el fotògraf Agustí Centelles i el jazzman Lou Bennett. El resultat: la possibilitat d'editar un llibre amb aquestes quatre històries i produir una sèrie documental emesa per Canal Reus TV.

No deixa de sorprendre'm que fos tot tan fàcil. Quants projectes embarranquen en mails que no es responen, en mala educació, en taps generacionals, o en la seva pròpia indefinició i mediocritat. No vull dir que el meu projecte no estigués afectat per aquestes últimes plagues, però en tot cas no va rebre el càstig de les primeres. Gent ajudant a gent. Fem-ho simple. Una sorpresa per un escèptic amb carnet de soci. Sense intermediaris sembla que les coses funcionen. Un bon punt des d'on tornar a començar.

Ara, entenc l'il·lusió de la Paquita Sans. Les nou càpsules estaven basades en fets reals.

Fotografía: Alba Mariné

Us trobeu aquí: Inici » La institució » Parlen de la Fundació » "Gent ajudant a...