Laia Solanellas rep el primer premi en la categoria de fotoperiodisme per la seva obra "Eleccions de la pandèmia", mentre que en la categoria d'aficionats a la fotografia el primer premi és per l'obra de Carles Ramos "Les videotrucades són les noves visites durant la pandèmia".

L’exposició "Imatges de la pandèmia" que està formada per les 36 obres finalistes, es podrà visitar fins al dia 21 de maig a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Reus, 5 de maig de 2022_ Avui ha tingut lloc a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el lliurament de la primera edició dels “Premis de Fotografia de la Fundació Privada Reddis i la inauguració de l’exposició de fotografies “Imatges de la pandèmia”.

Les dues categories confeccionades als premis, neixen del reconeixement de la fotografia com a element fonamental en els arxius històrics i de la inquietud dels Patrons de la Fundació Privada Reddis per sumar-hi aquells esdeveniments de caire social que, amb el temps, esdevenen rellevants per explicar com som i d'on venim. 

La categoria Fotografia per a fotoperiodistes té com a finalitat donar suport a aquest col·lectiu professional i recollir les millors fotografies publicades durant la pandèmia en diferents àmbits: sanitari, assistencial, social, esportiu i artístic.  

Per altra banda, la categoria dirigida als aficionats i aficionades a la fotografia vol recollir, a través dels objectius amateurs, imatges que són fonamentals en el record col·lectiu per detallar les experiències viscudes durant la pandèmia de la COVID-19. 

Amb una gran acollida, la convocatòria van rebre 164 obres de 56 artistes gràfics, de les quals el jurat format pels Patrons de la Fundació Reddis de la Comissió de Cultura, Pilar Monje i Xavier Filella; el president de FotoArt, Josep Mª Casanoves i el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya de la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt van seleccionar 36 imatges finalistes que formen part de l’exposició “Imatges de la pandèmia”.

En aquesta primera edició, en la categoria de fotoperiodisme, l’obra “Eleccions de la pandèmia” de Laia Solanellas ha estat guardonada amb el primer premi amb una quantia de 1.000 euros; el segon premi ha estat pel fotoperiodista David Oliete per la seva obra “Gràcies” i, en tercer lloc, “Abraçades a la distància” d’Alba Mariné. Aquests dos accèssits compten amb una quantia econòmica de 500 euros, cadascú.

Pel que fa a la categoria d’aficionats i aficionades a la fotografia, la medalla daurada i un val de 500 euros en material fotogràfic ha estat per l’obra “Les videotrucades són les noves visites durant la pandèmia” de Carles Ramos; la medalla platejada ha estat per Daniel Font a l’obra “La marquesina” i per acabar, la medalla bronzejada se l’ha endut Carme Mas per la imatge titulada “I la vida segueix”.

L'acte de lliurament  ha comptat amb la presència del Patró de la Fundació Privada Reddis que ha conduït l'acte, Xavier Filella; el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez; el president de FotoArt, Josep Mª Casanoves; el president del col·legi de periodistes de Catalunya de la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt la vicealcaldessa de l’ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, el regidor de cultura de l’ajuntament de Reus, Daniel Recasens, Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda de l’Ajuntament de Reus i Daniel Rubio, regidor de Recursos Humans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus.

En acabar,  s’ha inaugurat l’exposició que romandrà oberta al públic fins al dia 21 de maig a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

El passat dilluns dia 25 d'abril, el Teatre Bartrina va acollir la preestrena de la sèrie de televisió "REUS 1970/2020 LA TRANSFORMACIÓ D'UNA CIUTAT". La sèrie, coproduïda per Canal Reus Televisió i la Fundació Privada Redis que repassa el darrer mig segle de la ciutat des de diferents perspectives, amb el testimoni d'una seixantena d'entrevistes. La sèrie s'estructura en vuit capítols de cinquanta minuts que, a partir del 19 de maig, es podrà veure a Canal Reus un capítol nou cada dijous a les 22.00 h i en reemissió els divendres, els dissabtes i els diumenges.

VÍDEO PRESENTACIÓ:

L’Associació d'Alzheimer de Reus i Baix Camp, el Club Tenis Taula Ganxets de Reus, la Fundació Mossèn Frederic Bara Cortiella, l’Associació Salut Mental Dr. Tosquelles, Grans Projectes Solidaris i la Fundació Esclerosis Múltiple Mas Sabatè han estat les 6 entitats beneficiades  d’aquest 2022.

Reus, 2 de maig de 2022- La Fundació Privada Reddis ha rebut el suport de la Fundació “la Caixa” per donar suport a diversos projectes socials de suport a persones en risc d’exclusió social que duen a terme diverses entitats de Reus i comarca. 

Gràcies a aquesta sinergia de col·laboració, l’Associació d'Alzheimer de Reus i Baix Camp podrà reforçar la digitalització de les activitats assistencials del Centre Terapèutic del Baix Camp dirigit a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències; el Club Tennis Taula Ganxets de Reus realitzarà activitats esportives dirigides a infants amb risc d’exclusió social i diversitat funcional, creant un eix integrador mitjançant la pràctica del tennis taula; la Fundació Mossèn Frederic Bara Cortiella, en la seva lluita contra l’escletxa digital que pateixen les famílies en risc d'exclusió social, reforçarà les accions del  projecte “Fem front a la desigualtat digital” en el qual es donen eines i dispositius de connectivitat per a infants i famílies vulnerables; l’associació Salut Mental Dr. Tosquelles  reforçarà els tallers dirigits tant a les persones amb problemes de salut mental com a les seves famílies, uns tallers que proporcionen estratègies compensatòries que  milloren l’autoestima, potencien la iniciativa personal i l’autonomia dins la pròpia llar; Grans Projectes Solidaris durà a terme un projecte d'inserció laboral que facilitarà l'accés al món del treball a tres joves migrants no acompanyats amb caràcter emprenedor, facilitant així la seva integració social; la Fundació l’Esclerosis Múltiple Mas Sabaté de Reus podrà adquirir l’equipament necessari per poder seguir oferint l’activitat telemàtica de rehabilitació a les persones amb Esclerosi Múltiple i malalties neurodegeneratives. 

La comissió social de la Fundació Privada Reddis fa més de 10 anys que centra els seus esforços a donar suport a diverses entitats socials de Reus i Baix Camp que tenen com a objectiu principal  la integració als col·lectius més desfavorits, ajudant a fer realitat els seus projectes.  

Gràcies a la seva capil·laritat territorial, la xarxa d'oficines de CaixaBank, la més gran d'Espanya amb presència a 2.200 municipis, pot detectar les necessitats locals i donar suport a la Fundació ”la Caixa” en la canalització de les ajudes econòmiques adreçades a les entitats socials. L’any 2021, mitjançant les oficines de CaixaBank, s'ha contribuït a impulsar 7.600 projectes socials de 6.500 entitats.

En el següent link podeu descarregar les fotografies preses durant l'acte d’entrega dels ajuts a les entitats i el document de guia de les fotos.

Reus, 20 d'abril de 2022_ Aquesta setmana, amb motiu del centenari de l'Associació de Concerts de Reus, el teatre Bartrina va acollir una nova edició, dins del cicle de converses amb creadors Prosceni Reddis Bartrina, on Joan Magrané, el jove compositor reusenc, conversa amb el polifacètic compositor, director d'orquestra i pianista, Miquel Ortega Pujol.

La conversa Prosceni Reddis Bartrina presentada pel patró de la Fundació Privada Reddis, Xavier Filella, va endinsar al públic assistent en una enriquidora conversa que mostrar la trajectòria musical i personal de Miguel Ortega. On el mestre fa un repàs des del seu contacte més primerenc amb la música, on de ben petit, crea un lligam molt fort, donat que a casa seva, tot i no tenir cap antecedent professional, la música forma part de la banda sonora de la seva llar. Ortega afirma que "a casa meva s'escoltava molta varietat de música: des d'òpera, fins a sarsuela, passant per Glenn Miller i Serrat, entre d'altres. Aquesta varietat musical va crear en mi un gust molt eclèctic. La música m'entrava o no m'entrava, però no em marcava l'estil sinó la profunditat musical”. Segons Magrané “la música d’Ortega té un fort caràcter mediterrani, amb influència de la cultura de la músical andalusa, especialment del flamenc”. 

Des dels 14 anys estava molt interessat en Bagner, però és la poesia de Josep Carnè allò que el marca profundament com a compositor. Una poesia que és el motor per començar a compondre, amb tan sols divuit anys, quan combinant els estudis i la feina com a pianista al Liceu, compon la primera cançó del cicle de Carnè. Des d'aleshores ha realitzat prop de 40 composicions basades en l'obra del poeta barceloní, motivat per la riquesa lèxica de la seva poesia, amb un català molt ric i, alhora, molt complex. Miguel Ortega destaca la importància del compositor: "el compositor és el primer director d'escena, donat que la part instrumental marca les pautes de l'acció en l'escena".

Més endavant, la visió d'Antoni Ros-Marbà marca la carrera musical d'Ortega, quan comença la direcció d'orquestra amb tan sols vint-i-tres anys. Des de la seva experiència com a compositor, el mestre barceloní destaca que "per poder dirigir bé has de fer-te teva l'obra després de l'anàlisi, i que l'harmonia va davant de tot: la melodia ha de servir al text".

Pel que fa a la seva composició operística està molt inspirada en els compositors de bandes sonores, Ortega afirma que "té sentit que ens nodrim de la força dramàtica de la composició de bandes sonores per tal d'enriquir les òperes". Fruit de l'estudi, basant-se en els compositors impressionistes, Ortega afirma que "quan faig música instrumental, faig servir escales exòtiques, que generen melodies diferents, en essència, exòtica".

Per finalitzar la conversa, Magrané i Ortega fan un repàs a l'obra del compositor del Poble Sec, destacant moltes obres estrenades i l'adaptació musical de 16 poemes de Lorca; també ha destacat part de les seves obres inèdites, com la Suite Canalla, entre d'altres, i d'altres que encara estan per estrenar.

El proper divendres, 22 d'abril, tindrem la possibilitat de gaudir del seu talent al Teatre Fortuny de Reus on farà un repàs de la seva obra actuant com a pianista acompanyant al baríton Àngel Òdena, en un recital dins la programació del centenari de l'Associació de Concerts de Reus. Durant el recital destacaran les seves obres en català i tres composicions inèdites de poemes de Martí i Pol, que Ortega escriu, durant el confinament, especialment per a l'Àngel Òdena.

Miquel Ortega

Miquel Ortega neix a Barcelona, neix l'any 1963 al Poble Sec, el seu primer contacte amb la música és gràcies a la seva veu. Ortega fa que els seus pares el portin al conservatori i comenci classes de cant, on acaba esdevenint compositor, director d'orquestra i pianista. Definit per Magrané com a "músic total", cursà els seus primers estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu; l'any 1979 entra a formar part de la plantilla de mestres del Gran Teatre del Liceu. D'Ortega destaca la seva àmplia formació amb mestres destacats mestres com: Ernest Xancó, Manuel Oltra i, sobretot, amb Antoni Ros-Marbà. L'any 1990 es trasllada a Madrid com a director d'orquestra del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela. Ha dirigit al Liceu, la Zarzuela, El Teatro Real de Madrid, el Teatro de Touluse i el Covent Garden de Londres. Ha estrenat títols com La Celestina, de Joaquim Nin-Culmell, al 2008 i Dalí, de Xavier Benguerel. És membre de l'Associació Catalana de Compositors i ha estrenat diverses obres tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. Com a compositor té la veu com a element principal, on molts cantants de l'actualitat tenen en el seu repertori algunes de les seves cançons: el tenor argentí Luis Lima, el baríton espanyol Carlos Álvarez i les sopranos espanyoles Montserrat Caballé i Ainhoa Arteta.

Podeu visualitzar el Prosceni aquí:

Reus, 8 d’abril de 2022,  Ahir, 7 d’abril, va tenir lloc la darrera conferència del cicle "L’Economia de Reus 1970-2020" organitzat per la Fundació Reddis de Reus. El cicle va tenir una cloenda extraordinària, on va comptar amb la presència del Catedràtic en economia aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, el Sr. Agustí Segarra Blasco, a partir de la tesi doctoral que va dirigir:  “Els determinants de la localització industrial i residencial, una aplicació als municipis catalans”;  la ponència de Segarra va estar un gran exercici de divulgació popular sobre l’anàlisi territorial envers l'evolució de l'economia de  Reus, emmarcat  en l'àmbit metropolità.

Amb l'objectiu de fer arribar a tothom un marc teòric prou complicat per aquelles persones que no són de la branca econòmica, Segarra destaca dues figures fonamentals del món de l'economia en el territori: Ildefons Sardà i Romà Perpinyà Grau.

Realçant la figura de Romà Perpinyà Grau, i la seva vinculació amb la ciutat, Segarra destaca que l'economista va esdevenir el reflex d’una societat reusenca contemporània, que va marcar pautes econòmiques al país.  Perpinyà formava part d’una burgesia que va marcar un tipus de concepció econòmica, basada en les exportacions que es desmarcaven de l’autarquia predominant de l’època, i  que, en essència, va configurar el caràcter i la manera de fer de  la societat de Reus. La capital del Baix Camp va ser una de les impulsores de la projecció cap a l’exterior de tot el país.

Des del 1960 fins a 1971 esdevé el miracle econòmic de Reus, on la seva població es duplica i el moviment econòmic, sobretot pel que fa a les exportacions, fan de la ciutat un dels pols econòmics més importants de Catalunya. Segarra apunta que  “el factor localització i de les infraestructures són dos dels eixos diferenciadors dels altres territoris, on Reus ha sabut jugar molt bé les seves cartes”, durant els últims 50 anys Reus ha tingut la capacitat de transformar-se  i  desmarcar-se; aquesta ambició de transformadora de la ciutat ha fet que la capital del Baix Camp hagi esdevingut un punt destacat d'influència en l'economia catalana.

L'estudi del catedràtic castellonenc fa una síntesi per endinsar-se en el canvi econòmic que ha patit el territori a partit de diferents variables. Remarcant la importància de la mobilitat interurbana, tret fonamental vinculat al  creixement  i a la qualitat de vida. Segarra fa la diferenciació de les àrees urbanes i àrees suburbanes: unes àrees funcionals que giren entorn de les àrees urbanes principals, és a dir, aquells municipis que estan integrats en les àrees funcionals de municipis més petits i que ajuden al creixement territorial metropolità i l'enriquiment total del territori. En aquest sentit, la universitat Rovira i Virgili és un clar exemple de la Inter connectivitat territorial que suma forces i dona un valor afegit al territori, sense renunciar a una àrea metropolitana de més de quatre-cents mil habitants que generen un gruix destacat, donant una important veu al territori en tot el país.

A partir de la Primera dècada del S.XXI el  sector serveis  té un pes molt rellevant en l’economia de la ciutat. Respecte a les principals activitats de les àrees urbanes catalanes, la capital del Baix Camp destaca en les activitats sanitàries, el comerç al detall i la indústria de l'alimentació. Endinsant-se en les dades, pel que fa a les condicions socioeconòmiques, la taxa de treball masculí és del 78,7% enfront del 77,1% de taxa de treball femení.

Per concloure, Segarra aposta per mirar al futur cercant aquelles àrees de millora per tal d'apropar-nos al futur de ciutat ideal, apostant pels nous talents. El catedràtic remarca que "Reus té un entorn vital molt atractiu, amb un potencial creatiu molt potent, per tant, hem de creure en les noves generacions", Segarra veu un futur molt competitiu si s'aposta per la indústria de la biofarmàcia i de les competències TIC.

Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/Djer24vuYyg

Ahir la Fundació Privada Reddis va acollir a les seves instal·lacions la conferència “Els Maquis a les muntanyes de Prades” a càrrec del Dr. Lluís Colomés.

El Dr. Colomés, metge de professió, mogut per un gran l'interès humanístic i històric va realitzar un profund estudi sobre la figura dels maquis a la nostra demarcació. Motivat per l'experiència familiar del seu padrí durant la Guerra Civil, el Dr. Colomés du a terme una revisió de la memòria històrica, endinsant-se en 612 documents que li permeten fer una profunda investigació de la figura dels maquis a les muntanyes de Prades.

La detallada descripció que fa Colomés de les diferents famílies del territori que integren el moviment Maqui té l'objectiu de fer ressortir una figura que va ser menyspreada i injuriada pel règim franquista. L'estudi fa palès que parlar dels Maquis és parlar de l'exili de la República i de la resistència antifranquista.

Cal remarcar que aquest moviment republicà, que va estar relegat a l'oblit durant molts anys, va ser el més important de la resistència antifranquista. Per altra banda, el procés de reconstrucció democràtica, també, va propiciar que el moviment maqui quedés a l'ombra, malauradament, no trobarem places, ni carrers que reivindiquin la figura del maqui.

Amb aquest acurat treball, el Dr. Colomés revisa la relació del territori i els seus habitants amb amb el moviment Maqui.

Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/b1QLmaVzolo

Compartim algunes imatges de la Conferència:  "Mig segle de cultura a Reus. De la resistència al desconcert" a càrrec de la Sra. Isabel Martínez dins el cicle “Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat”.

La conferència es va dur a terme el passat 5 de març de 2022. Gràcies a tots per la vostra assistència.

Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: VISUALITZAR CONFERÈNCIA

El passat dijous 3 de març va tenir lloc la quarta conferència del cicle Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, amb la periodista i escriptora Rosa Pagès i amb ella vam parlar sobre els moviments socials.

Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!