El Festival de Moviment i Teatre Gestual COS va acollir el passat 3 de juny al Teatre Fortuny l'obra SomNiu Dansant, amb el coreògraf i ballarí Marc Jubete.

Marc Jubete Bascompte, representant del col·lectiu SomNiu, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, han iniciat aquest projecte de dansa adaptada en el marc del festival i amb la intenció d’apropar la dansa a la ciutadania i utilitzar-la com a motor de cohesió, integració i benestar social. L'obra forma part d'un projecte destinat a les escoles d’educació especial de Reus: el Centre d’Educació Especial Alba, l’Escola Nostra Senyora del Mar i l’Escola Font del Lleó.

SomNiu impulsa un projecte social que pretén apropar l’art a tots els racons del territori on sigui beneficiosa la seva interacció. Utilitzant la dansa com a llenguatge ancestral, o el llenguatge de l’ànima com moltes persones la qualifiquen, s’han organitzat uns tallers que, responent a les necessitats requerides per cada grup, generin una consciència corporal i espacial a través de diferents activitats, i un sentiment grupal que les uneixi i empoderi.

SomNiu és un espectacle de teatre/dansa creat a la ciutat de Reus amb artistes locals i que pretén reforçar la creació artística del territori i per al territori. El projecte sorgeix d’una reflexió sobre la memòria i la percepció com a paradigma que condiciona el camí, tot reclamant la sinceritat dels somnis més interns com a via a la llibertat més innocent.

L'obra se centra en una reunió familiar que es veurà truncada per una tempesta solar que obligarà els personatges a confinar-se a casa. Aquesta afectarà la psicologia i la conducta dels personatges i els despullarà fins a desvelar els seus conflictes personals i entre familiars. Entre riures i plors aniran sorgint les veritats més internes i amagades.

Aquesta trobada pretén navegar entre aquells aspectes de la memòria que van ser crucials durant el passat i que van induir aquests personatges a col·locar-se en un determinat lloc dins del sistema familiar i la societat que els envolta. Les arrels d'aquest niu compartit els porten gradualment a recuperar, des del joc i la tendresa, indicis de la seva infància, permetent així recuperar una visió més àmplia de la seva realitat.

SomNiu, en definitiva, explora en el que ens interpel·la a totes i tots com és la creació constant del nostre camí en la pròpia constel·lació vital analitzant-ne els seus condicionants, i ens porta a reconciliar-nos amb els rols que tenim preestablerts i els lligams del passat, per afrontar el present d'una manera honesta i valenta.
 

La Fundació Privada Reddis i el Museu Salvador Vilaseca en col·laboració amb el Centre de Lectura de Reus reten homenatge al cineasta català Bigas Luna.

Ahir, 21 d'abril de 2023, la Fundació Privada Reddis i el Museu Salvador Vilaseca de Reus, en col·laboració amb el Centre de Lectura han inaugurat l’exposició del fotògraf Josep Borrell Garciapons “Bigas Luna (1946-2012): Deu anys després”.  

Els actes han comptat amb la presència del fotògraf, Josp Borrell Garciapons; la presidenta del la Fundació Privada Reddis, Carme Buixeda; el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens; la vídua de Bigas Luna, Célia Orós i el productor del documental “Bigas x Bigas” Santiago Garrido Rua.

La doble exposició, que s’impulsa amb motiu de desè aniversari de la mort del cineasta, tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus del 21 d’abril al 13 de maig i al Museu Salvador Vilaseca de Reus del 21 d’abril al 27 de maig, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i de Reus Cultura.

Bigas Luna, un dels cineastes catalans més destacats de la història del cinema del país, va tenir sempre una forta vinculació amb la ciutat de Reus on va deixar empremta com a propulsor de la producció cinematogràfica a la ciutat.

La forta amistat i col·laboració professional de Bigas Luna amb Josep Borrell Garciapons ha fet possible l’exposició “Bigas Luna (1946-2012): Deu anys després” on Borrell mostra, a través d’una tria d’unes setanta-cinc imatges, dos vessants diferenciats: el Bigas Luna més intimista i el cineasta en el seu entorn laboral, on Borrell va col·laborador amb el director de cinema.

Del 21 d’abril al 13 de maig de 2023. A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es mostren els RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas: les trobades amb l'artista Rafael Bartolozzi– amb Célia Orós i amics– compartint activitats i happenings com el Festival de Poesia Visual de Vespella o la defensa de la pedra seca; les propostes adreçades a polítics de la Comunitat Valenciana; el projecte de les seves creacions artístiques amb galeristes italians per a una exposició a la sala Marena rooms de Torí; la trobada amb l'acreditat arquitecte Vicente Guallart per al projecte «New Civilization», un Centre d'investigació tecnoagrícola, creació digital i producció ecològica a Vila-seca (2004); el collage «Sense» de Bigas (aquarel·la sobre paper retallat, inscripcions en llapis, 2000), i la fotografia de «Lactatio».

Del 21 d’abril al 27 maig de 2023. A la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integra fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació –de plató i exteriors– de l’espectacle teatral «Comedias bárbaras» (2003) i de les produccions cinematogràfiques «Yo soy la Juani» (2006) i «Di Di Hollywood» (2010).

JOSEP BORRELL GARCIAPONS. Fotògraf (Reus)

Josep Borrell Garciapons realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografia a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfiques a Barcelona i Suïssa. Ha publicat fotografies en portades de revistes d’arquitectura, de fotografia, de moda i d’art.

Col·laborador habitual d'artistes com Bigas Luna, Carles Santos, Mariaelena Roqué i Rafael Bartolozzi, la seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Valls, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfics en més de trenta països.

L’actor Marc Martínez conversa amb l’actor reusenc David Bagés dins del cicle de converses amb creadors “Trajectòries”.

Ahir, dimarts 18 d’abril dins de la programació del Prosceni Reddis Bartrina 2023, es va encetar la segona edició del cicle de converses amb creadors “Trajectòries”. Un cicle, impulsat per la Fundació Privada Reddis i en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, que pretén mostrar la trajectòria de creadors reusencs com en aquest cas l’actor de teatre, cinema i televisió David Bagés que acompanyat en una íntima conversa amb el seu amic i company de professió Marc Martínez, conductor de l’acte, han fet un repàs de la trajectòria de l’actor destacant els seus inicis al Bravium Teatre i al Col·lectiu La Vitxeta a la ciutat.

David Bagés Domínguez (Reus, 1966) va iniciar-se en el teatre al Bravium Teatre i al Col·lectiu de Teatre La Vitxeta. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, va participar en programes de televisió amb caràcter alternatiu i contracultural produïts per Televisió Espanyola com Plàstic. Conegut pels seus papers de Balló a La Riera, d'Amadeu Cabanillas a Nissaga de poder, de Joaquim Dalmau a Temps de silenci, de Calafell a L'un per l'altre i d'Albert Sindreu a Ventdelplà i en altres sèries d’Antena 3, Cuatro i Telecinco.

En teatre ha destacat per les seves interpretacions a obres com Mein Kampf i L’auca del senyor Esteve que li van valer el Premi Butaca al Millor Actor Protagonista els anys 2000 i 2009. Ha participat entre d’altres, a Macbett d’Ionescu dirigida per Ramon Simó (2022, premi Butaca a millor actor de repartiment),T’estimo si he begut d’Empar Moliner dirigida per David Selvas (2020), Paraules encadenades de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel (2017), Vilafranca, un dinar de festa major de Jordi Casanovas (2015), Frank V (opereta d’una banca privada) de Durrenmatt, dirigida per Josep Maria Mestres (2015), Conte d’Hivern (2010), Ricard II (2009) i El rei Lear (en versió d’Edward Bond, 2003) de Shakespeare, dirigides per Carme Portacelli, Kafka, el procés dirigida per Àlex Rigola (1997), Èdip Tirà de Muller dirigit per Maties Langhoff (1994) o Tira´t de la moto de Teresa Vilardell i Miquel Casamayor (1988).

En Cinema ha participat entre d’altres a 42 segundos d’Alex Murull i Dani de la Orden (2022), Incerta glòria d’Agustí Villaronga (2017), Barcelona, nit d’hivern de Dani de la Orden (2015), Mar de plàstic de Silvia Munt (2011), El coronel Macià de Josep Maria Forn (2006) o Rateta, rateta de Francesc Bellmunt (1990).

Marc Martínez, actor

Es forma entre el Col·legi de Teatre i el Institut del Teatre de Barcelona. El seu primer treball en cinema va ser als ordes de Francesc Bellmunt en “El complot de Barcelona” seguit per “Terra i llibertat” de Ken Loach, “El pianista” de Mario Gas, “El cònsol de Sodoma” de Sigrid Monleón i “No sé dir adeu” de Lli Escala entre altres.

Actualment, forma part del repartiment del llargmetratge "Live is live" i de sèries destacades de Netflix, com a "Hache" i "Intimitat" i de la sèrie de TV3 "Torna Sara"

Bigas Luna: Deu anys després. La Fundació Privada Reddis i el Museu de Reus en col·laboració amb el Centre de Lectura retran homenatge al director de cinema Bigas Luna amb dues exposicions del fotògraf Josep Borrell Garciapons. 

Les dues exposicions de la mostra apleguen una tria d’unes setanta-cinc fotografies que Josep Borrell Garciapons va fer com a col·laborador del director de cinema i abasta una petita part del seu món polifacètic, retratant-lo des de molts punts de vista, sol o acompanyat, en facetes vinculades a l'art contemporani, preparant els rodatges cinematogràfics o teatrals, oferint les seves propostes arquitectòniques visionàries i agosarades que dissortadament no es van poder culminar, o conversant en tertúlies al voltant d’una taula.

Del 21 d’abril al 13 de maig de 2023.

A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es mostren els RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas: les trobades amb l'artista Rafael Bartolozzi– amb Célia Orós i amics– compartint activitats i happenings com el Festival de Poesia Visual de Vespella o la defensa de la pedra seca; les propostes adreçades a polítics de la Comunitat Valenciana; el projecte de les seves creacions artístiques amb galeristes italians per a una exposició en la sala Marena rooms de Torí; la trobada amb l'acreditat arquitecte Vicente Guallart per al projecte «New civilization», un Centre d'investigació tecnoagrícola, creació digital i producció ecològica a Vila-seca (2004); el collage «Sense» de Bigas (aquarel·la sobre paper retallat, inscripcions en llapis, 2000), i la fotografia de «Lactatio».

Del 21 d’abril al 27 maig de 2023.

A la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integra fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació –de plató i exteriors– de l’espectacle teatral «Comedias bárbaras» (2003) i de les produccions cinematogràfiques «Yo soy la Juani» (2006) i «Di Di Hollywood» (2010).

El premi està organitzat pels mitjans de comunicació Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, la Fundació Privada Reddis i el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. També hi col·labora la Universitat Rovira i Virgili i hi dona suport l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de la Selva del Camp i Òmnium Cultural Baix Camp.

El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, que es convoca en memòria del periodista Joan Marc Salvat (1988-2015), vol reconèixer la trajectòria de joves periodistes compromesos amb la professió, l’honestedat, el compliment del codi deontològic, la capacitat d’iniciativa i l’emprenedoria en el món de la comunicació.

Els joves que vulguin participar-hi han de tenir fins a 35 anys i residir al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre. Es poden presentar tant treballs inèdits com publicats en algun mitjà de comunicació, sempre i quan s’hagin realitzat entre l’1 de desembre de 2021 i el 15 de març de 2023, i la seva temàtica estigui relacionada amb la demarcació tarragonina. Si és el cas, caldrà especificar on i quan s’ha publicat el treball, i l’enllaç corresponent si es troba penjat a la xarxa.

S’acceptaran obres ja siguin de l’àmbit de la premsa escrita o digital, de la ràdio, de la televisió i del fotoperiodisme, encara que també hi ha l’opció de presentar una trajectòria professional, de la qual es valoraran els mèrits aconseguits.

Les persones interessades a prendre part en el Premi, o els seus promotors, han de presentar els seus treballs, abans del 15 de setembre de 2023, a la redacció de LANOVA Ràdio de Reus i Reusdigital.cat (Raval Santa Anna 2 3r pis, Reus) o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Posteriorment, el jurat, en analitzar els treballs presentats, tindrà en compte l’especificació periodística, la capacitat divulgadora o innovadora, el contingut científic, històric, i el nivell de qualitat de cada obra o conjunt d’obres a valorar de cada autor.

El veredicte es farà públic en el marc de l’acte de lliurament dels premis que tindrà lloc el mes de novembre de 2023, al Castell de Paborde de la Selva del Camp.

La Fundació Privada Reddis, amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la Galeria Anquin's de Reus, s'ha sumat als actes de celebració amb un ajut destinat a la producció d'un vídeo commemoratiu que fa un repàs històric de la trajectòria de l'Anquin's, des dels inicis on es destaquen les figures dels seus fundadors: la Pepita Giné i l'Antonio Quinteiro, passant pel relleu generacional de la Pepa Quinteiro que ha impulsat la Galeria fins a ser una de les galeries europees de referència.

Gran festa de l'Art a Reus per celebrar el 50 aniversari de la galeria Anquin's

Fins a dues-centes persones van assistir divendres 24 de març a la celebració del 50 aniversari de la galeria d'art Anquin's que va tenir lloc en dos espais: a la galeria, on es va poder contemplar les obres dels 50 artistes actualment vinculats a la galeria – la majoria presents en l'acte inaugural i procedents de tot el país - i a Cal Massó, on els convidats: artistes, galeristes, amics, clients i autoritats van poder contemplar un emotiu vídeo amb testimonis que donaven la seva visió de la galeria al llarg dels anys i es va presentar el llibre "Crònica d'una galeria d'art particular" escrit per la periodista cultural Tate Cabré.

A l'acte, van assistir la presidenta de la Diputació de Tarragona, Senyora Noemí Llauradó i l'alcalde de Reus, Senyor Carles Pellicer, qui van fer entrega a la directora de la Galeria, Pepa Quinteiro, d'una placa en reconeixement de la tasca desenvolupada durant 50 anys. També van estar presents en l'acte, la presidenta de la Fundació Reddis, Senyora Carme Buixeda, la Senyora Mireia Freixa, secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la Senyora Marta Gustà, responsable de l'ICEC de la Generalitat de Catalunya, els crítics d'art Raquel Medina i Ramon Casalé i d'altres personalitats vinculades al món de l'art.

La cebració inclou dues exposicions que es podran visitar fisn als mesos d’abril i maig:

• L'exposició VINCLES commemorativa de l'aniversari amb pintures i escultures de 50 artistes es podrà visitar fins al 13 de maig a la galeria d'art Anquins ( Campoamor, 2 de dimarts a divendres, d'11 a 13,30 i de 17 a 20 h i dissabte matí, d'11h a 13.30 h.)
• L'exposició 50 ANYS D'ART de la trajectòria a Cal Massó ( Pròsper de Bofarull, 8) amb una cronologia, fotografies, pòsters, catàlegs i un vídeo, es podrà visitar fins al 14 d'abril (de dimarts a divendres de 17 h a 20 h i dissabte matí d'11 h a 13.30 h)

Podeu veure el vídeo commemoratiu i totes les obres vinculades a les exposicions i la web de la galeria www.anquins.com

La Fundació Privada Reddis presenta el llibre “Reus 1970-2020. La transformació d’una ciutat” al Saló Noble del Palau Bofarull de la Diputació de Tarragona a Reus. Un llibre que correspon a la 154 ena publicació de les Edicions del Centre de Lectura de Reus. 

A l’acte han intervingut Sra. Carme Buixeda, presidenta de la Fundació Privada Reddis, el Sr. Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus, la Sra. Fina Masdeu, directora de les edicions del Centre de Lectura de Reus, el Sr. Francesc Domènech, coautor del llibre en representació dels 7 autors i la Sra. Noemí Llauradó, Presidenta de la Diputació de Tarragona. 

L’edició d’aquest llibre està emmarcada dins el projecte "Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat", un exercici multidisciplinari de memòria històrica, que pretén acostar a la ciutadania l’evolució i els canvis més importants que ha experimentat la ciutat en el darrer terç del segle XX i inici de l'actual. El projecte multidisciplinari, impulsat per la Fundació Privada Reddis està liderat per l’historiador Joan Navais, com a director de continguts, i consta d’un cicle de conferències, que van tenir lloc els mesos de febrer i març; una sèrie audiovisual produïda i retransmesa per Canal Reus, dirigida per Guillem Latorre; l’exposició que ens ocupa Reus 1970-2022: Cronologia d’una transformació, dissenyada i produïda per Estudi Ovni; i, culmina amb l’edició del llibre, editat pel Centre de Lectura, que consta de diversos capítols temàtics: urbanisme, cultura, moviments socials, demografia, economia i política institucional.

El llibre podrà trobar-se al Centre de Lectura de Reus.

Reus 1970-2020 també compta amb el suport de la regidoria de cultura i política lingüística de l’Ajuntament de Reus, el Centre de la Imatge Mas Iglesias, el Centre de Lectura i Canal Reus.

Carme Buixeda Presidenta de Fundació Privada Reddis, remarca que “hem creat un projecte ambiciós, que pretén involucrar moltes persones, diverses entitats de Reus i diverses disciplines. Compta amb el suport de la Regidoria de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Reus, amb el Centre de la Imatge (CIMIR), el Centre de Lectura, la biblioteca Xavier Amorós i Canal Reus TV.”

Josep Maria Martí, Patró delegat de la Fundació Reddis del projecte, destaca que “«Reus 1970-2020» recull una visió molt polifònica del que ha passat en aquests temps; ens han ajudat a construir el relat més de 60 ciutadans i ciutadanes que han recordat, interpretat i parlat del que han viscut i conegut” i, afegeix, “conceptualment partim de la idea que els protagonistes de la nostra història recent són tots els ciutadans i les ciutadanes que han format la societat reusenca al llarg d’aquests 50 anys”.

Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus: “quan la Fundació Privada Reddis ens convidà a participar en el projecte denominat «Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat», no ho vàrem dubtar ni un moment; es tracta d’una crònica imprescindible de la nostra ciutat, de caràcter calidoscòpic, incorporant diversos aspectes del batec ciutadà dels darrers 50 anys”.

Els autors:

El projecte, impulsat per la Fundació Privada Reddis està liderat per l’historiador Joan Navais i Icart, com a director de continguts. També han col·laborat, com a coautors del llibre, destacats professionals de diferents àmbits: Anton Pàmies Martorell, Joan Alberich González, Francesc Domènech, Rosa Pagès, Isabel Martínez Martínez i Agustí Segarra Blasco.

Podeu tornar a visualitzar totes les conferències i la sèrie de televisió a l’espai web de la Fundació Privada Reddis:

Sèrie 1970-2020: la transformació d’una ciutat

Conferències 1970-2020: la transformació d’una ciutat

‘IN MEMORIAM BIEL’, la pel·lícula documental sobre el poeta Gabriel Ferrater, ha superat ja l’equador de la seva producció. Gràcies a l’impuls de la Fundació Privada Reddis, aquest projecte cinematogràfic va posar-se en marxa l’any 2021 i, a dia d’avui, compta ja amb el suport de l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i l’Institut Català de les Empreses Culturals.

La pel·lícula, de la qual ja s’han venut els drets d’emissió a TV3, narra dues històries entrellaçades: per un costat, el periode d’infància i adolescència de Ferrater a Reus, fins al moment en què va haver-se d’exilar amb la seva família a Frànça. Aquesta trama de la pel·lícula està construïda completament amb molt diverses imatges d’arxiu obtingudes, sobretot, del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, però també de la Filmoteca de Catalunya, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i dels arxius municipals de Cambrils i de Girona.

Per l’altre costat, hi ha la trama en què se segueixen les darreres funcions de l’espectacle ‘Fil de memòria’, que l’actor Pere Arquillué ha interpretat al llarg dels últims 20 anys i que té previst acabar al Teatre Fortuny, el proper novembre, coincidint amb el final de l’Any Ferrater. La preestrena del documental ‘IN MEMORIAM BIEL’, dirigit per Santi Suárez i produït per Un Capricho de Producciones, es farà durant el primer trimestre de 2023.

La Banda Simfònica de Reus s'ha proclamat subcampiona del món en el World Music Contest Kerkrade 2022. El prestigiós Certamen Mundial de Bandes de Música se celebra el mes de juliol de cada quatre anys a Kerkrade, als Països Baixos, i aglutina a centenars d'agrupacions musicals de tot el món i del més alt nivell en les diferents categories i modalitats.  Des de la Fundació Privada Reddis, hem donat suport a aquest projecte cultural que es va celebrar el 30 de juliol.

Han estat molts mesos preparant als músics que tenen una mitjana d'edat d'uns 19 anys. Entre ells es troben tant alumnes del conservatori, músics professionals així com músics autodidactes. Per a poder preparar un concurs tan important han comptat amb directors i compositors de gran renom tant nacional com internacional.

Mobilitzar a 70 músics des de Reus fins a Kerkrade ha estat difícil a nivell econòmic, per això, la participació d'empreses i entitats per donar suport a aquest projecte ha estat de vital importància.

La Banda Simfònica neix l’any 2007 de la voluntat de dos alumnes del Col·legi Pare Manyanet i Conservatori de Reus. El dia 3 de Gener de 2008 fa el Concert de Presentació al Teatre Bartrina de Reus.

Ha fet nombrosos concerts als teatres de la ciutat: al Teatre Fortuny i Bartrina, i als auditoris de La Salle i IES Baix Camp. En aquests concerts ha comptat amb la col·laboració de diferents professionals, com a solistes. També ha comptat amb la col·laboració de les escoles de dansa de la ciutat. L’any 2012 es va crear el cicle de concerts “Reus a 4 Bandes” pel que han passat nombroses bandes.

Ha participat activament a les Festes Majors de Reus amb actuacions al carrer i s'ha implicat en actes com l'Aniversari del Col·legi Rubió i Ors, el Bicentenari del naixement del General Prim, de Maria Rosa Molas (2015), entre d'altres. Alhora ha participat en grans festivals com el Trapezi.

També ha fet concerts arreu del territori, ha estat banda de la "Tubada2013" i banda per a la final del concurs de solistes del Festival de Tubes i Bombardins 2015. L'estiu de 2011 va viatjar a Galícia per un intercanvi amb la Banda Unión Musical de Meaño. Així mateix, ha participat a concursos a la Sènia, Lleida, Kerkrade i Aranda de Duero i ha acompanyat a cantants com la Gisela, al Teatre Tívoli de Barcelona i ha compartit escenari amb cantants com Joan Masdeu o Joan Rovira, i grups com Brams, Xeic! i La Soul Machine, entre d'altres.

La BSR ha estat dirigida per diferents directors convidats: Carlos Diéguez (Ortigueira, Galícia), David Fiuza (Galícia), Marcel Ortega (Tarragona), Jesús Ignacio Pérez-Perazzo (director-fundador Banda Juvenil Simon Bolívar, Veneçuela), i pel compositor i director belga Bert Appermont, entre d'altres.

Des del seu inici està dirigida per Joan Ramon Reverté Reverté.

 Més de 50.000 espectadors han seguit la sèrie documental 'Reus 1970 - 2020: La transformació d'una ciutat' emesa per Canal Reus.

La sèrie documental repassa els darrers cinquanta anys d'història de la ciutat. És una coproducció de Canal Reus amb la Fundació Privada Reddis que s'estructura en vuit capítols de cinquanta minuts que es van emetre setmanalment i que ens acosten a la història contemporània de la nostra ciutat.

Més de 40.000 espectadors van seguir la sèrie en antena, als que hem de sumar 5.700 visualitzacións al canal Youtube i 4.500 visualitzacions en streaming.

Si us l'heu perdut, us animen a seguir els diferents capítols al següent enllaç: