El passat dimarts, 19 de setembre, al Teatre Bartrina va tenir lloc l'acte central del 25è aniversari de l'Associació d'Alzheimer i altres trastorns neurocognitius de Reus i el Baix Camp, on la població del Baix camp vam tenir l'oportunitat d'agrair la tasca feta durant aquests 25 anys de recorregut.
Durant l'acte, es va presentar el documental "reCORdar". En acabar, l'Associació d'Alzheimer va fer un acte d'agraïment a les institucions i entitats que, com la Fundació Reddis, els hi hem donat suport.
1.jpg)
La Fundació Privada Reddis ha tornat a donar suport al projecte aquest curs 2022-23, emmarcat amb les subvencions que atorga a les escoles de màxima complexitat de la comarca destinades al coneixement dels béns culturals i mediambientals de la comarca, en aquest cas amb la visita a Mas Miró dels alumnes de 3r d'ESO de l'IES Josep Tapiró.
"Més enllà dels genis" és un projecte que comença durant el curs 2021-22 a l'Institut Josep Tapiró en col·laboració amb la Fundació Mas Miró i amb el suport de la Fundació Privada Reddis, on es realitzen vistes de Mas Miró als alumnes emmarcades en un projecte sobre les emocions.
El projecte que té com a objectiu apropar als joves el coneixement cultural i del medi natural del nostre entorn, tot vinculat a la recuperació emocional dels alumnes en un període de postpandèmia, i lligat a la recuperació emocional de Joan Miró al seu Mas.
El repte del projecte és realçar l'entorn natural i la seva importància en la recuperació de la salut mental. Els alumnes van treballar el contingut d'ampliació de l'audioguia, que ja estava disponible a la visita guiada de Mas Miró, amb un punt de vista emocional l'entorn, on els alumnes de 3r d'ESO han intentat apropar-se a la mirada de l'artista, al qual el Mas li va servir de refugi emocional en les recuperacions de les seves crisis. Els alumnes van dissenyar i redactar el contingut de l'audioguia pel recinte de la casa museu i, sobretot, sobre l'ecosistema del Mas posant de relleu la seva flora i fauna.
L'Associació Amics de l'Hospital de Reus amb el suport de la Fundació Reddis i d'Indústries Teixidó lliuren dotze mobles canviadors per a l'Àrea de Maternitat de l'Hospital i tres butaques llit per a l'UCI Neonatal del centre. La incorporació de mobles canviadors permet fer les exploracions mèdiques, la presa de constants, les proves del taló o les analítiques a la mateixa habitació. D'aquesta manera, l'infant pot estar en tot moment acompanyat per la seva família, que també pot participar en aquest procés. Així mateix, també s'han rebut tres noves butaques llit per a la Unitat de Cures Intensives Neonatal pensades per al descans de les mares i pares.
L'Associació Amics de l'Hospital de Reus és una entitat sense ànim de lucre que forma part del programa de voluntariat del centre i que va néixer l'octubre del 2019 amb la voluntat d'implementar activitats centrades en l'acompanyament i suport afectiu als pacients que ho necessiten durant la seva estada hospitalària.
A l’acte hi han assistit Francesc Palacín, secretari de l'Associació Amics de l'Hospital de Reus; Mercè Costafreda, presidenta de l'Associació Amics de l'Hospital de Reus; Isaac Sanromà, president del Consell d'Administració de Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp; Joaquin Escribano, director del Servei de Pediatria de l'Hospital; Susana Larrosa, Metgessa neonatòloga de l'Hospital; Sandra Parra, metgessa del Servei de Medicina Interna de l'Hospital; Esther Videgaín, gestora clínica de l'Àrea Maternoinfantil de l’Hospital i Cristina Ramos, infermera de l'Àrea de Neonatologia del centre.
Avui a la sala d’actes de la Fundació, s’ha presentat en roda de premsa la primera edició del Premi Pere Anguera/Fundació Reddis al millor treball de fi de grau d'Història Contemporània.
La Fundació Privada Reddis, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura de Reus impulsa el primer Premi Pere Anguera al millor treball de fi de grau d'Història Contemporània.
El Premi Pere Anguera, és una proposta presentada per tres entitats culturals: la Fundació Reddis, Isocac/URV i Centre de Lectura Reus, que pretenen incentivar la creació i la difusió de la recerca local de Reus.
Aquest premi és una oportunitat per donar a conèixer una de les investigacions de caràcter històric que cada any es realitzen a la Universitat Rovira i Virgili. El nom d’aquest Premi pretén donar relleu al bagatge amb el qual Pere Anguera Nolla va contribuir a la ciutat de Reus, a més d’incentivar la continuïtat dels estudis històrics centrats en l’època contemporània que inicià l’historiador ara ja fa quaranta anys.
La dotació econòmica serà de dos mil cinc-cents euros (2500€) i comporta, a més, la publicació del treball a les Edicions del Centre de Lectura de Reus. L’entrega de la dotació es durà a terme al moment del lliurament del Premi.
El jurat estarà format per cinc persones representants de les entitats que convoquen el premi: dues vinculades a la Fundació Reddis, dues del grup d’investigació consolidat ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, i una del Centre de Lectura de Reus.
El veredicte del jurat es donarà a conèixer en un acte públic celebrat a la Fundació Reddis. En aquesta primera edició, hi podran participar treballs referents a la història de la ciutat de Reus i de la comarca del Baix Camp, defensats en els cursos acadèmics 2021-2022 i 2022-2023.
Podeu consultar les bases del concurs a:
BASES PREMI PERE ANGUERA
Ahir, dimecres 7 de juny, el director de teatre Josep Maria Mestres va ser l'encarregat de conduir la darrera trobada del cicle Prosceni Reddis Bartrina 2023 "Trajectòries, converses amb creadors" impulsats per la Fundació Privada Reddis amb la col·laboració del Consorci del Teatre Bartrina.
Aquesta última conversa ha tingut el privilegi de comptar amb una de les actrius més destacades del panorama teatral nacional, l'Emma Vilarasau.
Una actriu amb una gran trajectòria professional des dels seus inicis al Teatre Lliure l'any 1983 i que continua, fins a l'actualitat, protagonitzat importants papers principals al teatre, al cinema i a la televisió.
Les converses Proceni Reddis Bartrina 2023 tenen com a objectiu principal apropar la creació la cultural a la ciutadania, amb un format de converses intimistes on es desvelen anècdotes i secrets que fan entendre al públic la complexitat dels processos de la producció cultural, tant musical com teatral.
Per aconseguir aquesta fita hem comptat amb dos cicles diferenciats: el primer "L'ofici en viu. Nous talents", conduït pel compositor Joan Magrané on han participat intèrprets d'una jove fornada de primer ordre del panorama musical català i europeu com Roger Morelló, Joel Bardolet o els membres del Kebyart i Gerhard. Per finalitzar, amb el cicle "Trajectòries, converses amb creadors", on són els protagonistes de la conversa qui escullen als seus entrevistadors, la qual cosa crea un format de conversa poc convencional, on l'artista es mostra davant del públic d'una forma molt propera i natural; que ha comptat amb David Bages i Emma Vilarasau com a protagonistes de les converses.
El passat dia 27 de maig va finalitzar l'exposició doble de fotografia del Josep Borrel Garciapons sobre la vida del director Bigas Luna.
L'exposició: "BIGAS LUNA (1946-2013), 10 ANYS DESPRÉS " es va realitzar en commemoració dels 10 anys de la desaparició del director, i es va poder gaudir als espais del Centre de Lectura i al Museu Salvador Vilaseca.
Als dos artistes els va unir una coincidència, els seus ulls enquadraven tot el que veien, una característica innata que es té o no es té. Això els va portar a crear i mantenir una relació d’amistat que va donar peu a formar un cercle especial d’amics que, format principalment per la dona de Bigas, Célia Orós, i el matrimoni Bartolozzi, va generar moltes mogudes al Camp de Tarragona: a Reus, Tarragona, Vespella, Vila-seca... Al voltant dels anys 2000, quan Bigas havia de rodar alguna pel.lícula, trucava a Josep
Borrell perquè enregistrés unes imatges de plató i després anaven a dinar al mas del Virgili, a la Riera, on la feien petar i gaudien de molta quotidianitat i també d’exquisideses xocants.
A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es podien gaudir dels RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas i a la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integrava fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació.
Entre els dos espais han passat més de 1.000 persones que han pogut gaudir de l'obra d'un dels fotògrafs més reconeguts de la ciutat de Reus.
BIGAS LUNA
Bigas Luna, nascut a Barcelona però provinent d’una família d’origen vallenc, fou un dels directors catalans més destacats. Era un artista polifacètic i un activista visionari que tan aviat et proposava la creació d’un estudi de cinema com un macroprojecte arquitectònic quasi inabastable.
El llegat cinematogràfic de Bigas és de primer ordre, d'una quinzena de pel.lícules, uns films que no han deixat mai indiferents als espectadors i que sempre han gaudit d’un esperit rebel, de provocació i alhora contemporaneïtat. Va aportar sempre frescor i desinhibició als seus rodatges, a vegades amb gran càrrega eròtica... pel.lícules com «Tatuaje» (1976), «Bilbao» (1978) o «Caniche» (1979) van obrir camí, però la que marcar un abans i després va ser «Jamón, Jamón» (1992) amb el descobriment de Penélope Cruz i Javier Bardem, els dos actors espanyols amb més projecció internacional... Més tard obriria nous camins amb «Volavérunt» (1999) amb Penélope Cruz, Jordi Mollà i Aitana Sánchez Gijón; «Son de mar» amb Leonor Watling i Jordi Mollà; més endavant, va fer debutar Verónica Echegi a «Yo soy la Juani» (2006) i incorporà Elsa Pataki i Peter Coyote a «Di Di Hollywood» (2010). Bigas sempre va estar a l’avantguarda, mirant de reüll l’art contemporani, tot proposant noves formes i textures al cinema, sempre avançant-se al seu temps... a vegades amb resultats millors que altres però sempre trencadors. Dins dels cinemes català i espanyol, Bigas Luna és un dels directors més brillants i que més debat ha generat.
JOSEP BORRELL
Josep Borrell Garciapons realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografia a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfiques a Barcelona i Suïssa. Ha publicat fotografies en portades de revistes d’arquitectura, de fotografia, de moda i d’art.
Col.laborador habitual d'artistes com Bigas Luna, Carles Santos, Mariaelena Roqué i Rafael Bartolozzi, la seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Valls, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfics en més de trenta països.
El Festival de Moviment i Teatre Gestual COS va acollir el passat 3 de juny al Teatre Fortuny l'obra SomNiu Dansant, amb el coreògraf i ballarí Marc Jubete.
Marc Jubete Bascompte, representant del col·lectiu SomNiu, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, han iniciat aquest projecte de dansa adaptada en el marc del festival i amb la intenció d’apropar la dansa a la ciutadania i utilitzar-la com a motor de cohesió, integració i benestar social. L'obra forma part d'un projecte destinat a les escoles d’educació especial de Reus: el Centre d’Educació Especial Alba, l’Escola Nostra Senyora del Mar i l’Escola Font del Lleó.
SomNiu impulsa un projecte social que pretén apropar l’art a tots els racons del territori on sigui beneficiosa la seva interacció. Utilitzant la dansa com a llenguatge ancestral, o el llenguatge de l’ànima com moltes persones la qualifiquen, s’han organitzat uns tallers que, responent a les necessitats requerides per cada grup, generin una consciència corporal i espacial a través de diferents activitats, i un sentiment grupal que les uneixi i empoderi.
SomNiu és un espectacle de teatre/dansa creat a la ciutat de Reus amb artistes locals i que pretén reforçar la creació artística del territori i per al territori. El projecte sorgeix d’una reflexió sobre la memòria i la percepció com a paradigma que condiciona el camí, tot reclamant la sinceritat dels somnis més interns com a via a la llibertat més innocent.
L'obra se centra en una reunió familiar que es veurà truncada per una tempesta solar que obligarà els personatges a confinar-se a casa. Aquesta afectarà la psicologia i la conducta dels personatges i els despullarà fins a desvelar els seus conflictes personals i entre familiars. Entre riures i plors aniran sorgint les veritats més internes i amagades.
Aquesta trobada pretén navegar entre aquells aspectes de la memòria que van ser crucials durant el passat i que van induir aquests personatges a col·locar-se en un determinat lloc dins del sistema familiar i la societat que els envolta. Les arrels d'aquest niu compartit els porten gradualment a recuperar, des del joc i la tendresa, indicis de la seva infància, permetent així recuperar una visió més àmplia de la seva realitat.
SomNiu, en definitiva, explora en el que ens interpel·la a totes i tots com és la creació constant del nostre camí en la pròpia constel·lació vital analitzant-ne els seus condicionants, i ens porta a reconciliar-nos amb els rols que tenim preestablerts i els lligams del passat, per afrontar el present d'una manera honesta i valenta.
Reus, 1 de juny de 2023. El Centre de Lectura i la Fundació Privada Reddis han presentat avui dijous 1 de juny el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu històric de l’ateneu reusenc. El projecte, al qual participa la Fundació Privada Reddis, abastarà en una primera fase el període comprès entre els anys 1859 i 1900.
L’execució del projecte durarà anys “com a conseqüència de la gran quantitat de documentació que ha generat el Centre de Lectura i l’activitat sociocultural que s’hi ha realitzat des de la seva fundació, l’any 1859”, ha explicat Montserrat de Anciola, cap de la Biblioteca de l’entitat. En aquesta primera fase s’ordenarà, catalogarà i digitalitzarà el fons dels anys compresos entre 1859 i 1900, el qual inclou la correspondència, els manuscrits de les obres presentades als certàmens literaris que va organitzar el Centre de Lectura els anys 1878, 1884 i 1892 i la informació relativa a la banda de música que l’entitat va tenir en els seus orígens.
Els primers documents catalogats ja es poden consultar a: https://arxiu.centrelectura.cat/
Aquests primers documents estan inventariats i catalogats però no encara digitalitzats, un procés que també començarà aviat perquè les persones interessades puguin consultar-ne els originals. Tant el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, com la presidenta de la Fundació Privada Reddis, Carme Buixeda, han coincidit a destacar que la reconstrucció de la història del Centre de Lectura de Reus és també la reconstrucció de la història de la ciutat i del país, per la qual cosa animen a altres fundacions i empreses a sumar-se al projecte.
Per
La conferència es va dur a terme el passat 4 de maig, en el marc del programa 'Celebrem 600 anys' que impulsa Còdol Educació per commemorar conjuntament el centenari de la mort de Lluís Domènech i Montaner, els cinquanta anys de la defunció de Pau Casals i els 450 anys de la campana Petra Clàudia.
La conferència va estar a càrrec de Jesús Martínez, que va donar a conèixer aquest element patrimonial de la ciutat destacant que, enguany, la Petra Clàudia celebra 450 anys, i on es va destacar que recentment, la Unesco ha declarat els tocs manuals de campana com a Patrimoni Cultural i Material de la Humanitat i es va fer repàs del nostre llegat patrimonial.
La Fundació Privada Reddis ha rebut una subvenció per part de la Diputació de Tarragona que ha destinat a la conservació del seu llegat artístic i a la renovació de la megafonia de la Sala d'Actes.
Gràcies a aquesta subvenció, des d'ara la Fundació disposa d'unes graelles verticals d'arxiu que n'afavorirà la conservació i amb la renovació de l'equip de megafonia aconseguirà que les nombroses conferències que es fan al llarg de l'any arribin als assistents en unes condicions òptimes.
