Ahir, dimecres 7 de juny, el director de teatre Josep Maria Mestres va ser l'encarregat de conduir la darrera trobada del cicle Prosceni Reddis Bartrina 2023 "Trajectòries, converses amb creadors" impulsats per la Fundació Privada Reddis amb la col·laboració del Consorci del Teatre Bartrina.
Aquesta última conversa ha tingut el privilegi de comptar amb una de les actrius més destacades del panorama teatral nacional, l'Emma Vilarasau.
Una actriu amb una gran trajectòria professional des dels seus inicis al Teatre Lliure l'any 1983 i que continua, fins a l'actualitat, protagonitzat importants papers principals al teatre, al cinema i a la televisió.
Les converses Proceni Reddis Bartrina 2023 tenen com a objectiu principal apropar la creació la cultural a la ciutadania, amb un format de converses intimistes on es desvelen anècdotes i secrets que fan entendre al públic la complexitat dels processos de la producció cultural, tant musical com teatral.
Per aconseguir aquesta fita hem comptat amb dos cicles diferenciats: el primer "L'ofici en viu. Nous talents", conduït pel compositor Joan Magrané on han participat intèrprets d'una jove fornada de primer ordre del panorama musical català i europeu com Roger Morelló, Joel Bardolet o els membres del Kebyart i Gerhard. Per finalitzar, amb el cicle "Trajectòries, converses amb creadors", on són els protagonistes de la conversa qui escullen als seus entrevistadors, la qual cosa crea un format de conversa poc convencional, on l'artista es mostra davant del públic d'una forma molt propera i natural; que ha comptat amb David Bages i Emma Vilarasau com a protagonistes de les converses.
El passat dia 27 de maig va finalitzar l'exposició doble de fotografia del Josep Borrel Garciapons sobre la vida del director Bigas Luna.
L'exposició: "BIGAS LUNA (1946-2013), 10 ANYS DESPRÉS " es va realitzar en commemoració dels 10 anys de la desaparició del director, i es va poder gaudir als espais del Centre de Lectura i al Museu Salvador Vilaseca.
Als dos artistes els va unir una coincidència, els seus ulls enquadraven tot el que veien, una característica innata que es té o no es té. Això els va portar a crear i mantenir una relació d’amistat que va donar peu a formar un cercle especial d’amics que, format principalment per la dona de Bigas, Célia Orós, i el matrimoni Bartolozzi, va generar moltes mogudes al Camp de Tarragona: a Reus, Tarragona, Vespella, Vila-seca... Al voltant dels anys 2000, quan Bigas havia de rodar alguna pel.lícula, trucava a Josep
Borrell perquè enregistrés unes imatges de plató i després anaven a dinar al mas del Virgili, a la Riera, on la feien petar i gaudien de molta quotidianitat i també d’exquisideses xocants.
A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es podien gaudir dels RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas i a la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integrava fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació.
Entre els dos espais han passat més de 1.000 persones que han pogut gaudir de l'obra d'un dels fotògrafs més reconeguts de la ciutat de Reus.
BIGAS LUNA
Bigas Luna, nascut a Barcelona però provinent d’una família d’origen vallenc, fou un dels directors catalans més destacats. Era un artista polifacètic i un activista visionari que tan aviat et proposava la creació d’un estudi de cinema com un macroprojecte arquitectònic quasi inabastable.
El llegat cinematogràfic de Bigas és de primer ordre, d'una quinzena de pel.lícules, uns films que no han deixat mai indiferents als espectadors i que sempre han gaudit d’un esperit rebel, de provocació i alhora contemporaneïtat. Va aportar sempre frescor i desinhibició als seus rodatges, a vegades amb gran càrrega eròtica... pel.lícules com «Tatuaje» (1976), «Bilbao» (1978) o «Caniche» (1979) van obrir camí, però la que marcar un abans i després va ser «Jamón, Jamón» (1992) amb el descobriment de Penélope Cruz i Javier Bardem, els dos actors espanyols amb més projecció internacional... Més tard obriria nous camins amb «Volavérunt» (1999) amb Penélope Cruz, Jordi Mollà i Aitana Sánchez Gijón; «Son de mar» amb Leonor Watling i Jordi Mollà; més endavant, va fer debutar Verónica Echegi a «Yo soy la Juani» (2006) i incorporà Elsa Pataki i Peter Coyote a «Di Di Hollywood» (2010). Bigas sempre va estar a l’avantguarda, mirant de reüll l’art contemporani, tot proposant noves formes i textures al cinema, sempre avançant-se al seu temps... a vegades amb resultats millors que altres però sempre trencadors. Dins dels cinemes català i espanyol, Bigas Luna és un dels directors més brillants i que més debat ha generat.
JOSEP BORRELL
Josep Borrell Garciapons realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografia a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfiques a Barcelona i Suïssa. Ha publicat fotografies en portades de revistes d’arquitectura, de fotografia, de moda i d’art.
Col.laborador habitual d'artistes com Bigas Luna, Carles Santos, Mariaelena Roqué i Rafael Bartolozzi, la seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Valls, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfics en més de trenta països.
El Festival de Moviment i Teatre Gestual COS va acollir el passat 3 de juny al Teatre Fortuny l'obra SomNiu Dansant, amb el coreògraf i ballarí Marc Jubete.
Marc Jubete Bascompte, representant del col·lectiu SomNiu, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, han iniciat aquest projecte de dansa adaptada en el marc del festival i amb la intenció d’apropar la dansa a la ciutadania i utilitzar-la com a motor de cohesió, integració i benestar social. L'obra forma part d'un projecte destinat a les escoles d’educació especial de Reus: el Centre d’Educació Especial Alba, l’Escola Nostra Senyora del Mar i l’Escola Font del Lleó.
SomNiu impulsa un projecte social que pretén apropar l’art a tots els racons del territori on sigui beneficiosa la seva interacció. Utilitzant la dansa com a llenguatge ancestral, o el llenguatge de l’ànima com moltes persones la qualifiquen, s’han organitzat uns tallers que, responent a les necessitats requerides per cada grup, generin una consciència corporal i espacial a través de diferents activitats, i un sentiment grupal que les uneixi i empoderi.
SomNiu és un espectacle de teatre/dansa creat a la ciutat de Reus amb artistes locals i que pretén reforçar la creació artística del territori i per al territori. El projecte sorgeix d’una reflexió sobre la memòria i la percepció com a paradigma que condiciona el camí, tot reclamant la sinceritat dels somnis més interns com a via a la llibertat més innocent.
L'obra se centra en una reunió familiar que es veurà truncada per una tempesta solar que obligarà els personatges a confinar-se a casa. Aquesta afectarà la psicologia i la conducta dels personatges i els despullarà fins a desvelar els seus conflictes personals i entre familiars. Entre riures i plors aniran sorgint les veritats més internes i amagades.
Aquesta trobada pretén navegar entre aquells aspectes de la memòria que van ser crucials durant el passat i que van induir aquests personatges a col·locar-se en un determinat lloc dins del sistema familiar i la societat que els envolta. Les arrels d'aquest niu compartit els porten gradualment a recuperar, des del joc i la tendresa, indicis de la seva infància, permetent així recuperar una visió més àmplia de la seva realitat.
SomNiu, en definitiva, explora en el que ens interpel·la a totes i tots com és la creació constant del nostre camí en la pròpia constel·lació vital analitzant-ne els seus condicionants, i ens porta a reconciliar-nos amb els rols que tenim preestablerts i els lligams del passat, per afrontar el present d'una manera honesta i valenta.
Reus, 1 de juny de 2023. El Centre de Lectura i la Fundació Privada Reddis han presentat avui dijous 1 de juny el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu històric de l’ateneu reusenc. El projecte, al qual participa la Fundació Privada Reddis, abastarà en una primera fase el període comprès entre els anys 1859 i 1900.
L’execució del projecte durarà anys “com a conseqüència de la gran quantitat de documentació que ha generat el Centre de Lectura i l’activitat sociocultural que s’hi ha realitzat des de la seva fundació, l’any 1859”, ha explicat Montserrat de Anciola, cap de la Biblioteca de l’entitat. En aquesta primera fase s’ordenarà, catalogarà i digitalitzarà el fons dels anys compresos entre 1859 i 1900, el qual inclou la correspondència, els manuscrits de les obres presentades als certàmens literaris que va organitzar el Centre de Lectura els anys 1878, 1884 i 1892 i la informació relativa a la banda de música que l’entitat va tenir en els seus orígens.
Els primers documents catalogats ja es poden consultar a: https://arxiu.centrelectura.cat/
Aquests primers documents estan inventariats i catalogats però no encara digitalitzats, un procés que també començarà aviat perquè les persones interessades puguin consultar-ne els originals. Tant el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, com la presidenta de la Fundació Privada Reddis, Carme Buixeda, han coincidit a destacar que la reconstrucció de la història del Centre de Lectura de Reus és també la reconstrucció de la història de la ciutat i del país, per la qual cosa animen a altres fundacions i empreses a sumar-se al projecte.
Per
La conferència es va dur a terme el passat 4 de maig, en el marc del programa 'Celebrem 600 anys' que impulsa Còdol Educació per commemorar conjuntament el centenari de la mort de Lluís Domènech i Montaner, els cinquanta anys de la defunció de Pau Casals i els 450 anys de la campana Petra Clàudia.
La conferència va estar a càrrec de Jesús Martínez, que va donar a conèixer aquest element patrimonial de la ciutat destacant que, enguany, la Petra Clàudia celebra 450 anys, i on es va destacar que recentment, la Unesco ha declarat els tocs manuals de campana com a Patrimoni Cultural i Material de la Humanitat i es va fer repàs del nostre llegat patrimonial.
La Fundació Privada Reddis ha rebut una subvenció per part de la Diputació de Tarragona que ha destinat a la conservació del seu llegat artístic i a la renovació de la megafonia de la Sala d'Actes.
Gràcies a aquesta subvenció, des d'ara la Fundació disposa d'unes graelles verticals d'arxiu que n'afavorirà la conservació i amb la renovació de l'equip de megafonia aconseguirà que les nombroses conferències que es fan al llarg de l'any arribin als assistents en unes condicions òptimes.
La Fundació Privada Reddis tanca el cicle 'Reus Ciutat de Pedagogues' amb una última conferència sobre dues figures rellevants de la pedagogia a la ciutat i que en aquesta ocasió, l'homenatge no ha estat a títol pòstum. Cori Bach i Teresa Vallverdú, les dues presents en una sala d'actes plena de gom a gom,
La periodista Carlota Vendrell ha estat l'encarregada de parlar de la trajectòria d'aquestes dues mestres i les seves aportacions més rellevants en la renovació pedagògica.
La periodista ha posat en relleu les aportacions d’aquestes dues mestres que han contribuït a la modernització pedagògica de la ciutat. Per una banda, Cori Bach, com a impulsora de l'Escola Montsant, una escola activa, catalana i democràtica durant el franquisme i més endavant va ser la primera escola inclusiva de la ciutat. I per l’altra, Teresa Vallverdú, que va impulsar l'escola Alberich i Casas, una escola de barri que va implementar el model de comunitat d'aprenentatge.
.jpeg)
Dins del cicle de conferències de metges Jubilats HUSJ i BC, el passat 11 de maig, la Fundació Privada Reddis va acollir la conferència "Cova-hospital de Santa Llúcia. Els que serviren, sofriren i moriren en aquesta cova", a càrrec del Patró de la Fundació el Dr. Lluís Colomés.
El doctor Colomés, vocal de la Comissió d'ensenyament de la Fundació, que es caracteritza per fer conferències molt didàctiques i entenedores, va revisar la història d'aquell període a partir dels testimonis escrits que se'n conserven, molts d'ells dels metges i infermeres brigadistes que van venir des d'Anglaterra per a salvar vides, principalment dels soldats republicans.
Conferència organitzada per l'Associació de metges jubilats HUSJ i BC, on la Fundació Reddis col·labora en la cessió de la Sala d’actes.
.jpeg)
1.jpeg)
Josep Andreu Edo, responsable de la Comissió d'Ensenyament de la Fundació, va ser l'encarregat d'obrir la conferència que va tenir lloc el passat 9 de maig a la Sala d'Actes de la Fundació Privada Reddis: "El Zero, la seva integració als nombres naturals", a càrrec de Claudi Aguadé, fundador de l'Associació de professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals i de la Federació Catalana de professors de Matemàtiques.
La conferència va oferir al públic assistent un passeig per la història científica d'algunes civilitzacions, per veure com desenvolupaven la seva aritmètica sense el zero, per finalitzar en la ciència matemàtica de l’Europa occidental on s'acaba entenent que el zero també pot ser un nombre natural.
Nascut a Reus l'any 1951, fa el batxillerat a l'Institut Gaudí i en acabar estudia matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 1975. L'any 1978 obté plaça a l'Institut Gaudí, més tard es trasllada a l'Institut Gabriel Ferrater on es jubila el 2011.
Aguadé ha treballat amb el grup d'estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona, també amb el programa d'informàtica Educativa del departament d'Ensenya-ment, la qual cosa em va permetre donar cursos en línia de Statgraf i cursos presencials de noves tecnologies a professors de secundària. I va formar part de la junta de la Societat Catalana de Matemàtiques com a representant del professorat de secundària i a la redacció de la revista Suma de la Federació Espanyola de Matemàtiques.
.jpeg)
La Fundació Privada Reddis i la Fundació “la Caixa”, a través de CaixaBank, han reprès l’acord de col·laboració que té com a objectiu afavorir el desenvolupament de diversos projectes socials de suport a persones en risc d’exclusió social que duen a terme diverses entitats de Reus i el Baix Camp.
Gràcies a aquesta sinergia de col·laboració, que es va iniciar fa 9 anys, les quatre entitats beneficiades, aquest 2023, destinaran els ajuts a projectes socials de diversos àmbits:
La Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella treballarà el projecte de la dignificació dels espais d’atenció integral en la cobertura de les necessitats bàsiques de 83 famílies, que representen a 343 persones.
Per la seva banda, la Fundació Josep Pont i Gol, destinarà l’ajut al manteniment de les seves instal·lacions i en l’adquisició de material que els hi permeti seguir duent terme l’atenció educativa integral destinada a infants i famílies en situacions de vulnerabilitat.
L’Associació Supera’t, que treballa amb persones amb trastorn de l’espectre autista i a les seves famílies, adreçarà l’ajut a la concessió de beques a les famílies de l’associació amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida a través de la pràctica esportiva.
Grans projectes Solidaris dedicarà l’ajut al treball d’inclusió social dels joves migrants sols. Un treball que es vehicula des de la formació i la inclusió laboral a través del projecte “La Ganxeta” una Food truck gestionada pels joves que integren el projecte i, alhora, potència la promoció de la cultura, com a eina d’inclusió, amb els projectes “Circ social” i “la Moxiranga”.
La comissió social de la Fundació Privada Reddis fa més d’11 anys que centra els seus esforços a donar suport a diverses entitats socials de Reus i Baix Camp que tenen com a objectiu principal la integració als col·lectius més desfavorits, ajudant a fer realitat els seus projectes.
